Bruixeria: bruixes que entreguen nadons al diable. Xilografia, 1720. Wellcome Collection.


BRUIXES

per Mercè Alegre


L'espectacle 200.000 mujeres, de l'Anna Tamayo i l'Àngela Palacios, es reestrena a la Sala Fènix (del 14 d'abril al 9 de maig)


1

Les bruixes  tenen nom i cognom


Francina Redorta de Menàrguens fou penjada a Lleida el 3 d’octubre de 1616. Va ser executada per bruxa y metsinera. Un dibuix de l’època la mostra nua de cintura cap amunt, suspesa d’una forca. Com ella, milers de dones a tot Europa varen morir assassinades, entre el segle XVI i XVII, acusades de bruixeria. Es calcula que en menys de dos segles, se’n van matar pel cap baix dues centes mil. No sabrem mai els números reals d’aquesta massacre.


2

Les bruixes són les nostres avantpassades


Formen part de la nostra història però els qui escriuen la Història oficial –única i amb majúscula– s’han encarregat de desterrar-les de la memòria col·lectiva. Massa sovint, si se les rescata de l’oblit és des d’uns tòpics que només fan que distorsionar encara més el seu record. Per si queda algun dubte: les bruixes no eren ni dones malvades amb berrugues al nas, ni tampoc superwomans atractives i poderoses. Eren persones humanes reals, de carn i ossos, que si haguessin pogut fer encanteris per escapar-se dels seus turments, segurament no haurien mort.


3

La primera vegada que una dona és condemnada per bruixa és el 1419, a Lucerna, Suïssa


La caça de bruixes no es produeix durant la plena Edat Mitjana, com molta gent creu, sinó a partir del segle XV, durant el Renaixement i l’Època Moderna. És juntament amb la colonització d’Amèrica, el genocidi dels pobles originaris americans i la tracta negrera una de les pedres angulars sobre la que es va bastir el capitalisme patriarcal, racista i imperialista europeu. La cacera no va ser per tant un acte espontani i caòtic sinó un crim molt ben organitzat que respon a un programa de repressió política ferotge.


Quan, a finals de l’edat mitjana, el feudalisme entra en crisi, les classes privilegiades, afeblides per les reivindicacions democràtiques radicals de pagesos i menestrals, fan una contrarevolució i implanten un nou sistema, el capitalisme, que debilitarà i empobrirà el proletariat europeu a través de la privatització massiva de les terres comunals, la destrucció del teixit comunitari i la persecució sistemàtica de qualsevol oposició. El resultat va ser una crisi demogràfica internacional, tant a Europa com a les colònies americanes, causada per la brutalitat del nou ordre capitalista, que explotava la mà d’obra fins a l’extenuació i s’acompanyava de gana, guerra i malalties.


Per evitar el col·lapse total, el capitalisme va posar en marxa la tracta negrera, que fornia milers d’esclaus africans a les mines i plantacions d’Amèrica, i també una croada pro-natalista per a augmentar la mà d’obra europea a través del control de la sexualitat de les dones. És en aquest context, durant la gran fam del segle XVI i la crisi demogràfica del segle XVII, quan té lloc la caça de bruixes, guerra de terror al servei del nou ordre capitalista patriarcal.


4

La caça de bruixes  va ser un feminicidi


Més del vuitanta per cent de les persones acusades de bruixeria eren dones. Les sanadores, les llevadores, les prostitutes, les dones soles, pobres i velles, les lesbianes, les vídues i les solteres, les que no tenien fillxs: totes eren sospitoses. De fet, qualsevol dona, pel fet de ser-ho, podia ser una bruixa, i els homes van començar a desconfiar de les seves pròpies companyes, mares, germanes, amants i amigues.


La cacera va ser un atac directe contra la resistència de les dones a la instauració del capitalisme: elles eren les primeres en organitzar revoltes contra els encerclaments de terres i les que assaltaven molins per alimentar les seves criatures. També era un atac contra el poder tradicional de les dones dins de la seva comunitat. Un poder basat en la capacitat de guarir, transmetent de mares a filles una ciència heretada de temps precristians, que les feia autònomes i respectades, rivalitzant amb l’Església. Moltes dones aplicaven aquests sabers al control autogestionat dels seus cossos i de la seva reproducció: utilitzaven pràctiques anticonceptives naturals, avortaven o vivien una sexualitat no procreadora, anant en contra del programa natalista del capitalisme patriarcal.


La campanya de terror va ajudar a paralitzar les revoltes del proletariat europeu i a controlar la població des de dins. A Catalunya a les bruixes se les penjava, mentre que arreu d’Europa se les cremava vives. De vegades només una dona, d’altres centenars, totes alhora. Després de l’extermini va venir la domesticació: a les dones que parlaven massa se les passejava pel carrer amb un morrió de metall. La família va esdevenir l’única carrera digna d’una dona, la maternitat un treball forçat i l’úter, una màquina per a produir mà d’obra per a l’estat. L’ideal de feminitat que hem hagut d’aprendre –i desaprendre– nosaltres mateixes es va posar en marxa.


5

La caça de bruixes  és una ferida col·lectiva


I potser per això, perquè les ferides que no es curen bé fan mal, necessitem investigar, llegir, compartir i crear per poder saber qui eren aquestes dones que s’ha volgut esborrar de la nostra memòria. A 200.000 mujeres, espectacle teatral d’Ángela Palacios i Anna Tamayo, tres dones de la Catalunya del segle XVII ens fan partícips de les seves vides, esclafades per l’angoixa de ser acusades de bruixeria. “Descobrir la història de la caça de bruixes ha estat una piscina d’aigua freda. Em fa molta por la meva pròpia ignorància, no saber coses que hauria de saber, perquè el coneixement és poder”, comenta l’Ángela. “Calia explicar-ho bé, amb rigor històric, i alhora que fos una obra de teatre. La gent ve a emocionar-se, a connectar amb el seu cor.” L’Anna assenteix: “El procés creatiu ha estat com fer un sofregit a foc lent, avançant des de la intuïció. També crec que és important deixar espai per a la curiositat, no voler explicar-ho tot, i que el públic, quan surti de l’espectacle tingui ganes de saber-ne més i faci la seva pròpia recerca”.


Mentre les autores estaven construint l’obra, es va decretar el confinament. L’Anna i l’Ángela van sentir que allò que succeïa al seu voltant de sobte les apropava moltíssim a aquelles dones de les que parlaven. “Tot i que van viure fa cinc segles, són més a la vora nostra del que em pensava”, diu l’Ángela. “Em sembla molt interessant trobar aquests ecos del passat en l’actualitat i en nosaltres mateixes, veure els paral·lelismes amb el present”, afirma l’Anna. “Ara entenc moltes més coses d’avui en dia: la intenció constant d’individualitzar-nos, la política del control social. Cal revisar la història per desfer patrons que tenim integrats.


Qui són les bruixes d’ara? A qui es persegueix i per què? I què faig jo davant d’això? Potser si escoltem la història d’aquestes dones entendrem que hi ha vida més enllà d’aquest sistema i recuperar tot allò que es va perdre a la foguera: natura, col·lectiu i màgia.


Mercè Alegre

documentalista de 200.000 mujeres

9.4.2021


Bibliografia utilitzada:

Caliban i la bruixa de Silvia Federicci

Per bruixa i metzinera, la cacera de bruixes a Catalunya (catàleg de l’exposició del MHC)


Podeu veure 200.000 mujeres a la Sala Fènix del 14 d’abril al 9 de maig. Dc, dj, dv, ds i dg a les 21h.



Anna Tamayo a 200.000 mujeres


Si vols llegir la crítica publicada a Ítaca sobre "200.000 mujeres", clica sobre aquest botó

Si t'ha agradat aquest article i vols seguir-nos, pots fer-ho a través de telegram


Share by: