James Ensor. Detall del quadre "Entrada de Crist a Brusel·les" (1889).
El poder de la imaginació
ELS PROCESOS CREATIUS 4
Per Àngels Bassas
“Everybody has troubles. You must understand that while you are in this room you leave the outside world outside. You need all of yourself here.”

Després d’un període de confinament en que tots hem hagut d’aturar la nostra activitat per a oblidar-nos del món de fora, en què hem hagut de reinventar-nos i utilitzar la imaginació per a omplir el nostre temps entre quatre parets, aquestes paraules ressonen dins el meu cap, més enllà del sentit escènic que tenen. 

Efectivament és una de les coses que tantes vegades he dit als meus alumnes: aquest ofici és una gran entrenament per a la vida, perquè t’obliga a deixar de banda els teus problemes personals, i donar-te amb cos i ànima al personatge durant un temps determinat. La resta del món sencer desapareix. Una gran entrenament que “neteja” tant als artistes, ja que els obliga a abandonar el seu ego per posar-se al servei del personatge, com als espectadors, que també “obliden” els malestars de la vida personal, durant l’estona que veuen i gaudeixen de l’obra d’art. 

És una frase de l’Stella Adler, actriu i pedagoga teatral que, pel que sembla i pel que ella mateixa afirma, va ser l’única alumna del Group Theatre (els successors o divulgadors americans del sistema de Konstantin Stanislavski) que va rebre classe directament d’ell, el 1934. En dissoldre’s el grup, ella va fundar el seu propi estudi de teatre que duu el seu nom, i que encara ara funciona a Nova York. Pel seu conservatori d’arts escèniques hi han passat actors com Marlon Brando o Robert de Niro. 

A mi el pensament d’aquesta dona em va fascinar des del primer moment. Llegir el seu llibre The Art of Acting és llegir una llicó magistral del que suposa actuar, i hi trobareu una autèntica font d’inspiració per a actors i actrius. 

És coneguda la seva oberta desavinença amb Lee Strasberg que els faria prendre camins diferents. A diferència del que s’anomenaria “El mètode”, Adler (com tots els altres que van re-interpretar el sistema Stanislavski, creant escoles diferents), defensava que no n’hi havia prou per a un actor amb tirar del seu bagatge personal d’experiències pròpies reals viscudes, i que calia també utilitzar la força de la imaginació. 

No podem treure-ho tot de la famosa “memòria emocional”. La memòria emocional és, sens dubte, un sac preuat d’experiències que ens ajuda a empatitzar, a trobar correspondències, analogies o a fer transferències i sentir sentiments similars de la nostra pròpia vida que podem aplicar al personatge. Però no podem dependre només d’això. Perquè llavors, per interpretar Electra, hauríem d’haver tingut una mare que fos còmplice d’assassinat del nostre pare?

A mi m’agrada especialment aquesta màxima d’ella. La imaginació és una font d’inspiració permanent, una bossa plena de coses inesperades que també podem fer servir per a crear un personatge, i que complementen de manera significativa la nostra memòria sensorial i emocional. 

Les imatges són un dels elements més importants per a un actor. Imaginar-ho, veure-ho, sentir-ho en la teva creació mental, farà que els espectadors ho vegin. És pura màgia. Has de veure (i entendre) el que estàs dient. I el treball amb imatges el trobareu en tots els mètodes teatrals. Tots desenvolupen exercicis que tenen a veure amb aquest concepte.

Un altre pilar fonamental de la filosofia de l’Stella, i que jo subscric absolutament, és el seu gran sentit de compromís amb l’ofici, que passa per desenvolupar una tècnica rica, i actors i actrius amb pensament independent i qualitats humanes.

“The actor’s aim is to serve the theatre, never himself.” (pag.238)

No t’actuïs a tu mateix. Fer d’un mateix és molt avorrit. 

Jo vull interpretar personatges més “grans” que jo.

Això és el que, de retruc, em farà gran, més rica i més sàvia a la meva vida.

I a sobre tinc el privilegi de poder-ho transmetre als altres.

Com a actor i actriu actues un personatge al qual, per descomptat, imprimeixes el teu propi estil i segell personals. Un còctel molotov d’experiències i sentiments personals per analogia, però barrejats amb una rica i poderosa imaginació.

Perquè a més la imaginació és lliure, i per tant….única i intransferible.
 
I perquè sense imaginació… no hi ha realitat.

ÀNGELS BASSAS
Maig del 2020
Share by: