"pels seus actes els coneixereu" 
(i no per les seves paraules)
Gustav Klimt: Retrat d'Adele Bloch-Bauer. L'or és el subtext del personatge retratat.
el subtex o l'art de fer sentir silenciosament...
(... i un afegit sobre el subtext masclista)
per Àngels Bassas
“Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu.”  (Mateu 7: 15-20)
“[...] El mal que fan els homes
els sobreviu. El bé, sovint s’enterra
amb llurs ossos. [...]
[...]
[...] Aquí, amb permís de Brutus
i dels seus –car Brutus és un home 
honorable i els altres també ho són–,
vinc a parlar en el funeral de Cèsar.
Era amic meu, fidel i just amb mi,
però Brutus diu que era ambiciós
i Brutus és un home irreprotxable.
[...]
No parlo pas per fer la contra a Brutus;
parlo per dir només allò que sé.” 
(Shakespeare. Juli Cèsar. Acte III, escena 2. Traducció de Josep Maria de Sagarra)
Amb aquesta cita tan bíblica i aquest grandíssim text shakespearià (monòleg que exemplifica a la perfecció el que avui us proposo) enceto el concepte de subtext, que ha estat àmpliament analitzat i debatut des que Stanislavski el va començar a idear, analitzar i teoritzar a finals del segle XIX.

El subtext l’estudiem i el practiquem els actors i actrius, perquè no només és importantíssim a l’hora d’interpretar un personatge, sinó perquè també ho és a la vida real. Condiciona significativament la manera com ens adrecem als altres per a aconseguir alguna cosa: tot allò que no es diu però pensem, o sentim, o volem transmetre, però no verbalitzem de forma literal. O allò que va implícit en el sentit del que expressem: tot allò que va per sota…tot allò que reps i perceps directament al cor i a les emocions… Les intencions subreptíciament amagades darrera paraules no explícites. 

Fins i tot el silenci pot estar inflamat pel subtext. 

Els dramaturgs o guionistes saben de la importància de l’ús del subtext per a construir un personatge i dotar-lo d’intensitat o tensió dramàtica: en teatre moltes vegades el guió té frases aparentment sense importància però que, gràcies al subtext, expliquen moltes coses de la personalitat dels protagonistes de la història.

El subtext modifica considerablement frases que per escrit podrien voler dir una o diverses coses, però per la manera com han estat pronunciades, acompanyades d’un to determinat, expressades d’una forma concreta, acompanyades d’unes intencions, d’uns objectius, d’una acció psicològica directa… prenen un sentit o un altre.

Per posar un exemple que sempre dono als meus alumnes: 

Una frase tan senzilla com “Vols un cafè?”, pren significats radicalment diferents si la intenció de qui la diu és dins un context de situacions o circumstàncies tan diverses com:

  • Has flirtejat amb un desconegut amb mirades al metro, i un dels dos diu: “Vols un cafè?”… (un cafè carregat d’erotisme)
  • Et trobes una persona després de molt de temps, però tu no tens cap ganes de veure-la ni de fer un cafè, naturalment, però, li proposes “vols un cafè?”… per quedar bé (un cafè de compromís)
  • Se t’ha caigut la cartera al carrer, un desconegut te l’ha tornada i tu ets tan amable d'oferir-li un cafè (un cafè carregat d’agraïment o cortesia)
  • No veus a la teva mare o al teu germà des de fa anys, i es presenta a veure’t, i com que no saps què dir perquè estàs estupefacta… li dius si vol un cafè (aquest, ple de retrobament, volgut o no…)
  • Un desgraciat que va abusar de tu, o una persona agressiva, es cola a casa teva i has de mirar de calmar-lo o distreure'l perquè no et faci mal, mentre rumies què fer... (un cafè terrorífic)
  • Una persona que estimes molt i viu a l’estranger, et sorprèn amb la seva visita, i saltes d’alegria ( un cafè preciós…)
I no puc evitar… seguint el fil del meu anterior article Tal com sóc ara, no sóc una dona per a tu (article contra el masclisme que, per cert, em diuen que va generar moltíssim interès i va batre records de lectors) tornar a tocar el tema, més concretament, el del masclisme encobert en moltes actituds, comportaments i maneres d’adreçar-se a una dona, que seria un subtext masclista, sovint totalment inconscient, que cal que visibilitzem i portem a la consciència.

Es manifesta de moltes maneres: la més inconscient és la d’utiltzar el verb imperatiu per parlar amb tu o demanar-te quelcom. També interrompent el teu discurs. O carregant d’ironia i verí paraules aparentment suaus o suposadament dolces, mentre el sentit que hi ha a sota és ple d’una intenció, to o mots que et desacrediten o anulen, amb frases alliçonadores o condescendents. O quan un home, que ha tingut un comportament vergonyós amb tu, t’ha fallat o fins i tot t'ha faltat al respecte, i tu com a dona li deixes les coses clares i li repliques, o li intentes explicar, i ell, a sobre... és capaç d’ignorar-te, o fer-te callar, o de respondre frases amb una forta càrrega de subtext alliçonador i d’un nivell d’exigència fortíssim com aquestes:

  • “…Si vols parlar amb mi……has de…” O: “…Tu…el que has de fer és…” (subtext alliçonador que et diu el que has de fer, com si fossis una nena petita o dictant condicions)
  • “…Però et repeteixo…” (…perquè es pot emprar la forma neutra per tal fer un aclariment: “repeteixo…”. Però si hi poses el “et” al davant del “repeteixo", és dir, a tu… aleshores ja pren un caire de subtext agressiu paternalista)
  • “…Tu no saps res…” / “…tu no estàs entrenada en res…” / “Ets tonta o què?” (subtext que menysté)
  •   “…Ho has entès malament, ho interpretes tu malament, ets tu qui ho veu així…” (fòrmules diverses de subtext de tergiversar el fets de tal manera que fins i tot fa sentir culpable a l’altre: possibilitat de transtorn narcicista que té una absoluta manca de capacitat d’empatia o de respecte per la reciprocitat de criteris independents)
  • “…Ets tal o qual… Tu ets així… És que ets massa…” (subtext ple de judici de valor…)
  • “…Tu calla” (el pitjor i més violent de tots…)

I què me’n dieu de com s’adrecen alguns homes a una dona verbalment (insisteixo… alguns, no tots) amb el subtext implícit d’intentar “lligar” amb ella sense que ella ho hagi demanat? 

Doncs mireu, un denominador comú del subtetx per a lligar és que molts fan servir, curiosament, altre cop, el verb conjugat en imperatiu. Un “detallet”… (aquí també faig servir el subtext) que els que dominem la llengua sabem que el verb imperatiu es defineix al diccionari –com el seu mateix nom indica– com a “imposar, donar ordres, donar consells, o fer peticions de forma directa”. ( I no oblidem, que el verb implica “acció”, un concepte que –en interpretació i en l’estudi del comportament humà en què som experts actors i actrius– implica: acció física, acció psicològica i acció verbal.)

I ara diré una cosa que pot sonar fatal però que és certa i també espero que us faci somriure, perquè ens cal sentit de l'humor en els temps que corren. Constato que això li ha passat a més d’una amiga meva, per tant, ho he contrastat amb altres dones que també els hi passa, no només a mi. Moltes dones rebem missatges en privat, sobretot al facebook. Jo sempre solc respondre per una qüestió d’educació (perquè m'han ensenyat a ser una bona nena) o bé amb una simple emoticona –la del dit en amunt–, o bé, si el missatge que he rebut és llarg, responc amb un “em sap greu, però si no és feina, no xatejo”. 

L’anècdota m’ha servit per a revisar múltiples missatges i fer el següent estudi sobre el concepte de subtext adreçat a una dona; “el subtext per a lligar”. Transcric exemples de la meva safata d’entrada del facebook, de gent que no conec de res, amb qui mai havia parlat prèviament, i amb l’ús d’imperatius adreçats a mi:

  • “Hola. Desitjo veure’t…" O: “Va veiem-nos, dona” (no un… “m’agradaria”…o “estaria bé…” en condicional, que implica una hipòtesi respectuosa, i no pas una certa exigència imperativa)
  • “Digue’m alguna cosa” (... ah... que estic obligada?)
  • “Hola com va? Parlem un estona?” 
  • “Hola cariño. Ten un buen día “ (… algú que no conec de res)
  • “Hi. Chat with me, darling. Come on! I’m a great man. Don’t be like this…” (a sobre, et fan sentir com una estreta, que dius… miri, és que tinc altres coses a fer que xatejar, sap?)

Evidentment les respostes que us he escrit entre parèntesi no les hi vaig fer a ells, perquè sóc molt discreta i cordial. Us les dic a vosaltres, ja que avui parlem de "subtext" o el pensament intern que pot acompanyar una frase, i l’efecte psicològic significatiu que pot tenir en les altres persones.

Sense ser imperatius, aquí us transcric altres “formes lingüístiques” que he rebut en d’altres missatges plens de subtext amb “exigència” de resposta:

  • “Una foto muy bonita, ¿qué significa? ¿Cómo pasa los domingos una mujer como tú? Soy muy osado al querer respuesta, ya lo sé... etc, etc” (doncs si…: a mi, que un desconegut em faci un tercer grau un diumenge al matí, pues como que no…)
  • “mmmm….” … O… “guauuuuu….” O… ”buf…” (exemples de subtext críptic en forma d’onomatopeies… diguem-ne…sexuals…?)
  • o aquell… “hola?” ( i dies després de no respondre… insisitir i insistir…) “Què tal?” (…i dies després…)  “Hola?????” ( amb diversos interrogants!, com demanant explicacions de per què no responc…)
  • “Hola… Hola… Algun día me hablarás” (que dius...uauh…aquest té l'auto-estima a tope!)
  • “Hola???..” ( i dies després d’insistir i de jo no respondre): “Bueno, ya veo que miras y tururú. Adiós” (tururú…?... aquest subtext és per estudiar-lo detingudament…

Pregunta innocent: us imagineu totes aquestes frases en boca d’una dona, adreçades a un home a qui no coneix de res? 

I si ho fes, pregunto: seria una atrevida, escalfa-braguetes, puta, pesada, histèrica, loca de la colina o… assetjadora? 

Estic oberta a que feu el vostre propi estudi comparatiu, i em passeu exemples de subtext que sigui irrespectuós, intolerant, sexual, o ofensiu, tan d’homes com de dones. També, si voleu, estaria bé fer un estudi de subtext amorós, comprensiu i constructiu.

Perquè tots plegats, d’una vegada, intentem utilitzar el llenguatge de forma responsable i, sobretot, conscient. Perquè les paraules poden acariciar, però també ferir.

I el subtext és el seu corrent sanguini o l’aire que l’inflama.

Perquè el que diem i com ho diem afecta les altres persones. 

Heus aquí el misteriós i invisible subtext que carrega de significació les nostres vides i les nostres relacions.

I perquè al final de la vida… tot i que això soni molt bíblic, no se’ns “coneixerà” per les nostres paraules buides, més o menys encertades o incorrectes, ni per les nostres falses promeses, ni pel que prediquem però després no fem.

Sinó que demostrarem qui som de veritat amb paraules i actes constructius i productius, d'autèntic compromís amb la vida, i cap els altres éssers humans.

Paraula, subtext... i acció.

ÀNGELS BASSAS
20 de juny del 2020
Share by: