Tots els teatres del país, totes les arts escèniques, tot el sector de l’espectacle, passen una temporada colpejada per la declaració per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de l’estat global de PANDÈMIA l’11 de març de 2020, i l’establiment subsegüent de l’estat general de CONFINAMENT a Catalunya el 13 de març de 2020. Segons el calendari tàcit de la temporada teatral, i ajustant-ho a quinzenes, aquesta la consideraríem encetada a la segona quinzena de setembre de 2019 i finida a la primera quinzena de juliol 2020, un total, aproximat és clar, de 10 mesos. És a dir, 6 mesos prepandèmics i 4 mesos pandèmics.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) salpa a setembre de 2019, amb bon oratge, i a una mar coneguda, en general encalmada, a tot estirar arrissada, sols de tant en tant alterada per episodis de marejol més o menys marcats i breus, no menys coneguts per això, i per això mateix normalment ben navegats. Per altra banda, res que no sigui previsible en un oceà com el de les arts escèniques i la cultura en general, però res a veure, tanmateix, amb cap episodi de fort tràngol i mala maror que alguna vegada sacseja algun vaixell, o tota la flota.

En els primers sis mesos de singladura, d’aproximadament mitjans de setembre de 2019 a mitjans de març de 2020, les xifres de la navegació són les següents:

ESPECTACLES 16

FUNCIONS 198

ESPECADORS 75.306

En els següents quatre mesos, d’aproximadament mitjans de març de 2020 (exactament a 11 de març) fins a... final de temporada (exactament hom no sap quan ha estat), les xifres de navegació són les següents:

ESPECTACLES 0

FUNCIONS 0

ESPECADORS 0

TOTAL DE LA TEMPORADA 2019-2020 [vegeu Addenda a efectes comparatius]: 16 espectacles, dels quals 198 funcions, amb 75.306 espectadors, i una ocupació del 84% (limitada al període d’activitat).

Què ha passat mentrestant? A mitjans de març de 2020, mals presagis, primer de mal oratge i després de tempesta, s’abaten sobre l’oceà escènic amb un temporal mai no vist, mai abans no afrontat per les naus teatrals, siguin quines siguin les seves eslores i els seus calats, siguin petites embarcacions de cabotatge, diguem-ne de proximitat, siguin grans navilis de mar obert, alguns autèntics transatlàntics.

Una primera onada d’enorme magnitud, dir-ne tsunami seria posar-se massa tràgic, embat el TNC, tots els teatres del país, totes les arts escèniques, tot el sector de l’espectacle. Els resultats, nogensmenys, són realment dramàtics.

“TNC, Sala Petita, 11 de març de 2020 (!). Sala plena, escenari a peu pla, el terra fosc i els laterals de la caixa escènica foscs i oberts ...” [vegeu: La solitud més trista. Solitud, de Víctor Català]... Ara fa un any!

Amb gran risc de sotsobre les naus teatrals i entre elles el TNC capegen el temporal, s’arreceren on i com poden, a l’espera de que passi, s’aclareixi l’horitzó i l’astre de les Arts i la Cultura torni a lluir. Els danys majors o menors hi són, les tasques de reparació comencen de seguida, altres medis de navegació s’habiliten corre-cuita, perquè les màquines no s’aturin del tot, perquè un motor aturat costa molt de tornar a engegar, perquè, en el pitjor dels escenaris, un vaixell enfonsat pràcticament no es pot reflotar, i potser sobretot perquè al país, la societat, els ciutadans no els manqui la provisió de teatre, dansa, música, cultura.

El Teatre Nacional de Catalunya no ha deixat de solcar la mar escènica, els armadors, els comandaments, els maquinistes, els mariners, i especialment les tripulacions embarcades, ho han fet i ho fan possible.

Llarga singladura al teatre!... El viatge a Ítaca continua!

ÍTACA - K. Kavafis

(traducció i versió C. Riba)

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Cíclops,

l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:

són coses que en el teu camí no trobaràs,

no, mai, si el pensament se't manté alt, si una

emoció escollida

et toca l'esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops,

el feroç Posidó, mai no serà que els topis

si no els portes amb tu dins la teva ànima,

si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Que siguin moltes les matinades d'estiu

que, amb quina delectança, amb quina joia!

entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

que et puguis aturar en mercats fenicis

i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,

corals i nacres, mabres i banussos

i delicats perfums de tota mena:

tanta abundor com puguis de perfums delicats;

que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,

per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí.

Però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys

i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.

Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.

Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.

Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,

ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

El temporal no ha passat del tot, una segona onada de gran magnitud i altres onades posteriors de moment menors, amenacen els espais i l’activitat teatrals, però això és i serà la continuació de la història (temporada 2020-2021).

ADDENDA: Temporada 2018-2019 (a efectes comparatius)

TOTAL DE LA TEMPORADA 2018-2019: 27 espectacles, dels quals 368 funcions, amb 126.985 espectadors, i una ocupació del 80%.

Font: Memòria temporada 2019-2020; Memòria temporada 2018-2019. https://www.tnc.cat/ca/memories

Si t'ha agradat aquest article i vols seguir-nos, pots fer-ho a través de telegram