«Fa dos anys que, quan dic que sóc feminista, no m’escupen a la cara. Crec que això ja és un avenç molt important»
Entrevista a Carme Portaceli
per Núria Bonet
Entrevistem Carme Portaceli el 26 de maig, en ple confinament. Ella és a l’Empordà i ens explica com de difícil ha estat per ella renunciar a tota la seva vida durant aquests mesos. Pensa que «per primera vegada els governs han vist com d’important és la cultura i s’han posat a fer alguna cosa per ella» i considera que qui realment s’ha beneficiat de tot plegat han estat les grans corporacions.
Amb 70 espectacles dirigits durant la seva extensa carrera, diu que continua passant-ho molt bé dirigint i lamenta que encara «les dones es veuen menys i se li donen menys oportunitats». Portaceli no creu que actualment hi hagi un sostre de vidre per a les generacions més joves i reivindica el teatre que arriba al cor: vol «canviar la ment mitjançant l’emoció».
«El sentit comú és el més transgressor perquè s’ha perdut completament»
