«La sort la pots tenir o no però si no t’esforces és igual la sort que tinguis.»

«Crec que els càstings haurien de ser oberts: això és el que dóna igualtat d’oportunitats.»

«No m’agrada la terminologia de la nova normalitat. La normalitat és la normalitat, no pot ser ni nova ni vella.»

«Encara em costa d’entendre per què he de canviar al castellà quan vaig (a actuar) a Madrid. Crec que un Centro Dramático Nacional hauria d’explorar totes les llengües que té aquest país anomenat Espanya, i una d’elles és el català.»
Entrevista a
Maria Rodríguez Soto
per Núria Bonet
L’actriu Maria Rodríguez Soto transmet la seva força fins i tot en una conversa a través d’una web cam. Conversem amb ella el 29 de maig, quan tot just començava el desconfinament a Barcelona. Ens parla dels seus projectes i d’un «moment superdolç» a la seva carrera que ara, com tot, s’ha quedat estancat. Troba a faltar sobre tot els assajos, els teatres i els companys de professió i diu que no li agrada el concepte de nova normalitat. 

L’hem vista al teatre, al cinema i a la televisió, però pels papers pels quals ha estat més aplaudida ha estat per Una gossa en un descampat i Els dies que vindran. Del fet que finalment no fos nominada als Goya es queda amb el suport rebut a les xarxes i diu que es va sentir «molt estimada». Confessa que és «molt punky» en escena i explica com ha estat treballar amb l’actor David Verdaguer, la seva parella a la vida real.
Share by: