Companyia El Eje. Amb la col·laboració de: EMERGÈNcies. Dramatúrgia: Vicky Salvucci. Direcció: Eric Balbàs, Bea Bonet. Interpretació: María Hernández, Anna Elías, Beatriz Bonet. Compositora: Voleta Tello Grau. Espai escènic, il·luminació i vestuari: Sergi Cerdan. Coreògrafa: Karen Mora. Fotografies promocionals: Paula Costas. Fotografies d'escena: Montse Farrarons i Aitor Rodero. Comunicació companyia: Laura Daza.

Teatreneu de Barcelona, fins al 7 de febrer de 2021.

Apropar els mites grecs al jovent del segle XXI és necessari i valent. El Eje, companyia resident del Tantarantana, ens porta una adaptació contemporània dels mites d’Helena de Tròia i Clitemnestra al seu espectacle Hey, Hermana! que torna als escenaris per segon cop després de l’èxit obtingut la passada temporada. Dues germanes que la literatura i la cultura han separat i que ara, El Eje, ens mostra juntes fent-se preguntes i fent-nos reflexionar sobre temes tan actuals com el masclisme, la història i la construcció de mites elaborats i manipulats per homes blancs occidentals.

A una pissarra, veiem noms dels protagonistes de tragèdies gregues. A l’espai escènic, dues estructures que simulen ser de marbre; material que simbolitza el poder i el luxe des dels grecs. Un temple on les actrius es pujaran per revelar-s’hi, per cridar, per canviar el món.

Al fons, la Beatriz Bonet amb un ordinador portàtil i una làmpada amb una gran taula, sembla la deessa omnipresent. La DJ encarregada dels diferents saraus que muntaran les seves companyes.

El més destacable del muntatge és la interpretació de les tres actrius. Són intèrprets amb una energia idònia per donar vida a aquestes germanes tan rellevants a la literatura dramàtica grega. A mesura que l’obra transcorre, elles agafen més força. Aparentment, la Beatriz Bonet, és una mena de narradora i de suport a les altres actrius. Però arriba el tercer acte i l’espectacle fa un gir dramàtic molt encertat per part de l’Eric Balbàs i la Beatriz Bonet: intercanviar-se els rols de director i ajudanta de direcció per explicar la història d’aquestes dues germanes amb la visió, la direcció i la sensibilitat d’una dona. Una Deessa ex machina que capgira la història per tornar-la a la realitat.

La Maria Hernàndez i l’Anna Elias, encarnant els seus personatges, volen denunciar que els homes han estat els escriptors, les mans que modelen la vida d’aquestes dones tractades i considerades unes prostitutes, unes meuques.

Sense dubte, la força del tercer acte eleva el muntatge per acabar tot el públic dempeus, aplaudint les dones, aquestes, aquelles i les que no hi són ni es veuen. Un homenatge a la figura femenina tan humiliada i silenciada durant tants segles.

Un espectacle fresc, contemporani, actual i necessari.