Ítaca es fa gran

o la primera cita... ció

Segurament no és una notícia tan important... i no ho seria, sobretot, per a un mitjà ja consolidat. Però Ítaca (revista de teatre eòlia i+D) fa només un any i mig que ha començat a existir i ho ha fet amb la idea simple i neta de contribuir a la cultura d'aquest país. És una revista d'una Escola Superior d'Art Dramàtic, como ho és Eòlia, i els seus col·laboradors són, la majoria, professionals de les arts escèniques, la fotografia, les arts plàstiques, la literatura, la música, la dansa... i el que aporten al debat cultural és un punt de vista des de la professió. Per això ens sentim orgullosos que una col·laboradora d'El Punt Avui com Núria Esponellà Puiggermanal hagi tingut la deferència de citar-nos.

De fet, ha estat Àngels Bassas –l'autora de l'article Màtrix o el teatre que la Núria ha citat en les seves Abraçades– qui m'ha enviat de bon matí un whatsapp amb la foto de la pàgina del diari imprès. Estava contenta perquè, fet i fet, a tots ens alegra que allò que escrivim tingui repercussió. I caldria afegir que a tots ens queda encara la sensació que allò que apareix en paper de diari és més important que no pas el que circula per altres mitjans (encara és vigent el prestigi de la Galàxia Gutenberg). A mi m'ha alegrat per ella, però confesso que m'ha fet una enorme il·lusió veure que la Núria citava la revista amb el títol sencer: Ítaca (revista de teatre eòlia i+D)... un títol que, per cert, vaig voler explicar en el primer article que es va publicar a la revista: El veritable viatge a Ítaca (i que podreu llegir si cliqueu sobre les lletres de color taronja).

Ítaca es fa gran. Ho estem veient en el nombre de lectors que hem consolidat que ja arriba als 2500. Ho veiem en els articles més llegits, amb més de 400 lectors cada un i alguns dels quals han superat de llarg els 1000 lectors... alguns fins els 2000 (m'encanta que el més llegit de tots, fregant els 3000 lectors, tot un best seller de la revista, sigui el que parla de Tespis, l'inventor de la tragèdia grega i sigui, a més a més, un article meravellosament erudit). Ho hem vist en la nostra presència a les xerrades online i les ràdios públiques i privades on, com a mínim, hem despertat certa curiositat. En la voluntat de participar de gent cada cop més diversa, amb interessos ben variats en el món de la cultura (només cal remenar per les pàgines d'Ítaca per veure les firmes que s'hi van sumant). I ho veiem ara en aquesta citació [espero que em perdoneu la broma, que en castellà funciona molt millor, de la primera cita... doble sentit que en català s'ha de traduir amb dues paraules: "cita" (acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per trobar-se) i "citació" (reproducció textual)].

Només ens queda agrair a la Núria Esponellà la seva amabilitat a l'hora de citar l'Àngels Bassas i el nom sencer –i una mica collage o fins i tot Frankenstein– de la revista i animar a tothom a continuar llegint Ítaca (revista de teatre eòlia i+D) que, ja ho hem dit, és l'objectiu d'un viatge que, com a mínim, durarà deu anys i estarà, en paraules de Kavafis/Riba, "ple d'aventures, ple de coneixences".

Si teniu interès a llegir la versió online de l'article de la Núria Esponellà, només cal que cliqueu sobre el seu títol: Abraçades.

Pablo Ley

2.2.2021